A la lluna de València

La shiva, la meua gossa, no es troba del tot bé. No sé que li passa i em té preocupada.
Va una miqueta coixa de davant i no em deixa tocar-li la pota dreta.
És molt nerviosa i ho passa fatal quan hi han focs d'artifici però ara, hi han moments en que es fica a lladrar sense motius. I és com si plorara.
Ella no sé si plora però a mi aconssegueix fer-me plorar quan la veig aixina i no entenc que li passa.
Té deu anys i de tant en tant tremola i em mira. Cada mati ve a saludar-me i em llepa les cames mentre em rente les mans i la cara esperant que la traga al carrer.
Continua sense permetre que ningú em faça un petò al seu davant i sobretot a casa. La meua familia i els meus amics ho saben i, encara que de vegades és molt pesada, l'accepten com al que és:la meua companya de pis.
I ara no es troba bé. Em desperta la tendresa cada vegada que la mire i me la trobe mirant-me. Mai li tornare tot el que ella m'ha donat a mi.
Esperem que siga el que siga dins d'uns dies estiga curada i torne a ser la de sempre.
Tere

La setmana esta resultant rica en bones noticies. No sempre es així, però de vegades passa.
I resulta ben dolç rebre una bona nova i de seguida pensar que ho tens que compartir amb la gent que estimes.
A mí em passa que pense que a alguna persona estimada li pot alegrar el dia pensar que les coses bones que, en este cas, m'estan passant. I tot seguit agafe el telèfon i marque eixos números.
Son les meues germanes, i alguna persona més. Ben poques, però molt especials.
La reacció és sempre d'alegria i de goig per les dues parts, i es nota.
La sensació que em queda sempre és molt dolça perquè sembla que en eixos moments la bona nova, siga la que siga, es multiplica i torne a sentir l'emoció de rebre-la.
I també, i com no pot ser d'una altra manera, torne a sentir la emoció de sentir-me ben estimada per eixes poques persones tan especials a la meua vida.
No puc negar que soc afortunada per tenir-les a la meua vida. I per molt anys!!!
Tere