A la lluna de València

Si, estem a punt de començar un nou any. I com cada any les ganes de que tot millore apleguen també.
El 2008 ve carregat de bones noves i esta ple d'assumptes nous que vindran a emplenar, encara més, la nova vida.
De la mà d'eixes persones que mai fallen, tornarem a començar i plenarem de noves il·lusions la cistella de la vida.
Il·lusió per aprendre de tot, per continuar gaudint de la xicoteta o gran parcel·la de llibertat que ens han deixat, per continuar visquent el nostre temps de la manera que ho vulgam fer i de compartir-lo amb qui ho desitjem fer en cada moment.
Il·lusió per començar un nou programa de ràdio, per tenir ganes de fer coses i per poder continuar aportant un somriure dolç a totes les persones que estime.
Il·lusió per sentir-me viva i afortunada cada vegada que veig nèixer un nou dia ple de llum i de possibilitats.
Si, cada any nou suposa un moment on tot esta per encetar i, com diu Llach a una de les seues cançons, tot es possible.
Per a les persones de bona voluntat, per a les bones persones, que l'any que va a començar vinga ple de bones noves i de moltes possibilitat de tenir molts moments feliços.
A la fi i a la potre, això és viure.
I com repetim cada any: el nou any sera un gran any ;-) Oi que sí?
Ben cordialment
Tere

Sembla mentida però ja estàn aci de nou. Com cada any. Tradicions, reunions familiars, sopars i dinars i així cada any...
A més, amb allò de "l'esperit nadalenc" t'has de comportar i no barallar-te amb ningu.
No és pot ni es deu discutir acaloradament i tot té que estar prenyat de bon rotllo.
Menys mal que sols és celebren una vegada a l'any!!!
No hi ha cap tipus d'evolució en la celebració dels Nadals. Bé, hem exceptuar la evolució consumista que eixa no para mai. Però a banda d'això, tot és igual cada any. La decoració dels carers, els ninots als balcons, les musiques de nadales als supermercats plens de gent a totes les hores, les mateixes tradicions de sempre...res no canvia.
Perquè la tristor que cada any aplega amb les festes també acudeix puntual a la seua cita. Ja és una vella amiga amb qui compartisc uns ratets cada any. Després del sopar de Nadal, després del dinar del dia de Nadal, la nit de cap d'any i algún moment més.
Sempre pense el mateix "perquè cony hem de fer tant l'imbècil en estes dates?"
Però les respostes que trobe sempre em superen, per falses, per hipòcrites i per sabudes.
No queda més remei que passar-les i les passarem. Però no puc evitar dir allò de Que ganes tinc de que passen els nadals!!!
Ben cordialment, fins i tot en Nadal.
Tere

Si, justament hui fa sis mesos que vaig tancar una etapa de quatre anys de la meua vida.
Aquell dia, 16 de juny, escrivia que ara em tocava a mi, que recuperava la meua veu i que no pensava tornar-la a ficar en mans de ningú i així ha estat.
En aquells anys vaig conèixer gent meravellosa que s'ha quedat a la meua vida i que no la penso treure.
Vaig descobrir una part de mi mateixa de no sabía que tenía i vaig creixer en molts aspectes.
Em vaig empoderar com no pensava que ho faria i, a més vaig intentar ajudar a altres dones a que elles tambés s'empoderaren, una altra cosa es que ho aconsseguira.
Quan li vaig donar a conèixer a una amiga la meua decissió em va dir que hi haurien molts telèfons que deixarien d'aparèixer a la pantalla del meu mòbil perquè ja no em trucarien. Puc dir que, a hores d'ara no trobe a faltar cap numero. Son i estàn les persones que han d'estar. No trobe a faltar a ningú, i, a més n'he tret algnes de la meua vida que em feien mal o que ja no es merèixen estar al meu voltant. I això no vol dir que siga millor que ningú, senzillament estic aprenent a estimar-me una mica més del que ho feia abans.
Moltes coses han canviat en estos sis mesos, però encara sento el mal que fan algunes coses, el mal que fa saber el que sé i tenir-les que callar per prudència i a més continuar amb el somriure de sempre.
Però he de dir que m'estic curant i sé que l'any que va a començar sera, de nou, un gran any. Estaran les persones que estime, anire als llocs que m'agraden i viure el que la vida em fique davant, però no tindre que donar comptes a ningu.
Fa sis mesos vaig recuperar la meua vida i, sobretot la meua veu.
Gràcies a totes les persones que han estat ajudant-me a ser feliç. Sense el seu recolçamnet estos mesos no hagueren estat tan dolços.
Gràcies per tot.
Tere

No ho puc evitar. Ni ho vull evitar tampoc. Quan hi ha un dia plé de llum em venen al cap milers de records.
Records de dies gloriosos plens d'alegria i goig. Plens de paraules i sorollosos. Dies a clase on ningú podia estar-se quiet perquè la lluminositat del dia ens cridava a eixir al carrer i escridassar encara que foren bovades.
La llum d'un dia que comença, rosada, plena d'oportunitats, plena de projectes i, fins i tot de possibilitats d'esser millor persona. De començar una nova vida. És, com si tot estiguera per començar, tot per escriure.
De vegades, quan veig eixos dies meravellosos i plens de llum, encara que tinga poc temps, m'agrada compartir-los amb algú que sé que m'enten.
I, si es barreja un dia amb eixa llum i una veu modulada que et parle francament i mirant als ulls per a dir-te un senzill Bon dia!!!, potser no calga cap cosa més per tenir, senzillament un molt bon dia.
Jo sé que tú m'entens.
Que tingues molts dies meravellosos.
Tere

Fa un ratet he vingut de fer una passejada amb la meua companya de pis, la Shiva que, per cert esta ja recuperada.
Hi ha un descampat on anem tot els dies en dos ocasions per que ella estire les potes.
Hui allà hem trobat una sabata roja. Estava desparellada i, com deia la meua iaia María, m'ha resultat una mica desenquetant.
No sé, les sabates desemparellades, sempre m'han donat una sensació d'intranquilitat.
Potser perquè la "normalitat" ens diu que les sabates sempre tenen que anar parelles perquè tenim dos peus. També potser que quasi sempre que veiem images d'accidents aparèixen sabates soltes o quan a la tele ens mostren els moments posteriors a assassinats o morts violentes quasi sempre ens mostren l'image d'una sabata desparellada.
El que és ben cert és que quan he vist la sabata roja desparellada mentre la Shiva estirava les potes, m'ha recorregut una sensació estranya per l'esquena i, de seguida, la imaginació ha fet el seu paper:
He mirat la figuera gran que està allà i m'han vingut al cap images que millor no contar.
De vegades em passa que arrel d'alguna image real o ficticia jo sola imagine històries de tot tipus, però la de hui no era agradable.
Hem eixit d'allà amb el desassossec a l'ànima i el desfici a la pell.
I tot per una sabata roja desparellada. Hi han coses que encara no soc capaç d'explicar. I esta és una d'elles.
Tere