A la lluna de València

Afortunadament ja ha tornat. Feia molt de temps que no sentia eixa sensació de pau interior al llarg un temps seguit. I ara em sento així tranquil·la, serena, i amb una certa llum interior que a més crec que la projecte al meu voltant.
No podria donar cap motiu especial. Potser siga la maduresa o el nou temps que estic visquent. O senzillament que em trobe en pau en mi mateixa i han desaparegut els sentiments negatius que abans m'agobiaven.
No sé el que durara o no però el que porte viscut ja no m'ho pot llevar ningú i a més intentaré mantenir eixa sensació el temps que puga i no vaig a permetre que gent hipòcrita, i sense cap bona intenció me la lleve.
A eixa gent no li desitge cap mal, però no la vull a la meua vida. Els seus problemes son seus, no meus. Les seues frustracions son d'ells, no meues. I el seu món no m'interessa gens ni mica.
Així que no els vaig a permetre que em destorben la vida en cap sentit.
A ells els han tret, jo me'n he anant lliurement. Si tenen cap frustració és el seu problema i per això no els vull a la meua vida.
No sé com ho faré, però m'agradaria fer durar eta sensació tan especial i per això si que vaig a lluitar.
Ben cordialment.
Tere

Esta setmana i per causes que no venen al cas, he anat una mica curta de temps. Al final, com tot, ha sigut una percepció perquè tot el que tenia que fer ha anat eixint i ho he anant acabant.
Poc a poc, amb tranquil·litat i amb la serenitat que dona saber que ho acabaràs, quasi tot està fet i a punt.
Al final, com sempre em dius, es qüestió de percepció. És la societat la que ens vol marcar com hem de viure, sempre amb presses, sempre amb les coses per ahir i sense que puga'm assaborir els moments de vida, encara que siguen per la feina feta amb cura i fins i tot amb il·lusió.
És un temps on mirar-se per dins i poder sentir qui eres en realitat. Un temps on no es necessiten disfresses, ni mentir, ni mostrar-te com l'ésser social que es mostra davant les altres persones que conviuen amb nosaltres als entorns diaris.
Per a mi és un temps necessari i reparador. Un temps de silenci on el repàs de les coses realment importants cobra una especial importància.
Cada dia que passa em sento més avariciosa d'eixe temps perquè és dels pocs espais on em sento quasi lliure.
Eixe temps de qualitat estic disposada a compartir-lo amb molt poca gent, però eixa gent sap qui és i que poden picar la porta de la meua casa cada vegada que vulguen amb la seguretat de que els obriré sempre les portes. Això és algo que no pot dir alguna gent, potser cada dia més.
Ben cordialment
Tere

Sí, encara que semble un joc de paraules, és una realitat. És una sensació plaentera poder adonar-se'n que no necessites res que no tingues a la mà per sentir-te del tot bé. Que et sents estimada per la gent que realment importa. Que al llarg dels anys i d'alguns patiments, estàs per fi, aprenent a treure de la teua vida la gent que no t'estima o no demostra gens d'afecte i respecte per la relació que hem mantingut,i a més no et sent malament quan per fi agafes la granera i les treus de la teua vida.
Que ja comences a confiar en tu mateixa en alguns aspectes que abans et semblaven impensables.
Que et mires a l'espill cada matí i et trobes una bona persona i això irradia benestar al que t'envolten cada dia.
Però el més bonic de tot, almenys per a mi, és saber que ho puc compatir. Que tot este embroll algú, tu, l'entens.
Això per si mateix ja és motiu de continuar estant molt bé i, com també dius tu, curada, quasi del tot.
Gràcies.
Ben cordialment.
Tere