A la lluna de València

El diumenge passat, Maite em deia que quan acabe este any en regalarà un calendari del 2008 per a que el guarde com a record d'un any especialment dolç.
I es que si l'any ha estat dolç, la tardor està resultant plena de colors i de matisos com els colors del bosc.
Hi han moments verds plens d'esperança. Moments rojos d'il·lusió, marrons on la serenitat de la edat ja és fa patent i així molts més colors i matisos.
Sols hi ha una cosa que no ha canviat i que es el sentiment de l'abraçada que sento por part d'alguna gent a la que estimo moltíssim i una nova il·lusió que ha vingut a assentar-se a la meua vida i que aporta eixa dosi justa de serenitat, pau i alegria que era tan necessària.
Ara, només vull tornar a gaudir d'eixos moments senzills i tranquils passejant de la teua mà, d'eixa mà amiga i còmplice, tendra i de vegades insegura que m'agrada tant.
No tinc grans ambicions a la vida. Potser en estos moments eixa siga l'única que tinga: la de passejar per la vida d'eixa manera suau i plena de rialles i de moments intensos.
Vull continuar caminant per la vida gaudint del que ja hi ha i inventat el que encara està per vindre i que, de ben segur, estarà ple de moments de joia que compartir.
Hui hi han poc raigs de sol, però cadascun d'ells em porta la llum dels teus ulls quan em miren d'eixa manera intensa i fonda amb la que de tant en tan em regales. Així et sento més aprop.
Ara sé que ja no marxaràs. Els pocs raigs de sol que hui m'ho han confirmat. I a cau d'orella m'han dit algunes altres coses. Però eixes ja te les contaré tranquil·lament un dia mirant el mar a poqueta nit ;-)
Ben cordialment.
Tere

És ben cert. Em sento abraçada i plena de tendresa de la gent que estimo.
És com eixa abraçada tendra dolça i plena de calidesa que ens donen les persones que realment ens estimen.
La mateixa sensació que tenía quan, de menuda, el meu pare m'abraçava tota i quedava coberta per complet pel seu cos inméns i em sentia bé i totalment protegida.
Sols que ara, eixa abraçada que m'està fent la vida, és per fer-me sentir l'afecte d'algunes persones molt importants.
Algunes s'han relaxat dins la relació que tenim. Altres han aparegut amb força. Algunes altres s'han modificat i altres estàn neixent.
La força que dona sentir-se estimada i respectada és ben difícil d'explicar.
I, potser, l'afecte de qui m'estima sempre haja estat ahí i el problema haja estat meu per no ser capaç d'adonar-me'n d'eixos sentiments cap a la meua persona.
Però ara vull gaudir d'eixos moments dolços d'intimitat compartida, d'eixes rises obertes i plenes de matisos. D'eixes converses sense fi que, de vegades, no porten a cap lloc però ens ajuden a assaborir la companyia de l'altra persona.
Vull aprofitar el temps amb les persones que estime i donar-los tot el que abans els he tret pel meu estat d'ànim.
Vull que també siguen capaços de sentir la meua força mitjançant les meues abraçades i els meus petons que ara son dolços i riallers.
Vull que tú, sàpigues que és ben cert el que t'he dit en massa ocasions, que eixa que vas conèixer ja fa temps no era jo.
Ara em sento jo mateixa i vull que em conegues com em trobe ara de bé, de forta, de plena, de vital.
I, potser qui millor pot fer eixa valoració, sigues tú. I per això mateix necessito compartir tot lo que de bó m'està donant la vida.
De nou i una vegada més, gràcies, però des de l'anima.
Ben cordialment.
Tere

Dolç però sense empalagar.
I es que s'està molt bé quan s'està bé. Fins i tot a espais d'intimitat que semblaven adormits s'ha instalat una pau interior que dona molta força.
Força per continuar les lluites ja començades, força per començar-ne d'altres i a més força per mira rel món amb altres ulls.
Tot això em fa sentir com una renaixença cada cop que miro els dies passar plàcidament, amb la seguretat que dona el fet de saber que cada mati durt el sol i, amb ell, les il·lusions renovades.
És com si m'haguera espolçat del damunt tota la pols d'alguns anys i de molts malsons. Com si m'haguera rentat els ulls amb aigua pura d'algun neiximent d'aigua a la teua muntanya, pura i cristalina que m'haguera tret totes les teranyines acumulades al llarg d'estos últims anys.
Sols per viure este moment tan dolç i poder-lo compartir, done per ben empleades totes les nits passades sense dormir i totes les llàgrimes que he deixat correr als ultims anys de la meua vida.
Ben cordialment.
Tere