A la lluna de València

Que em té atrapada, trasbalssada...
Eixa mirada que va directament a escorcollar tot allò que vol conèixer, sense que això vulga dir que s'està ficant a espais privats.
Eixa mirada que ho plena tot. Que m'abraça. Que em cobreix de petons dolços.
Eixa mirada capaç de crear un univers particular dins d'una bambolla de rialles i confidències.
Eixa mirada que es converteix en mirall transparent on em trobo i em retrobo, on sé que ja habito.
Eixa mirada que sé que és sols meva i per a mí, mentre les teves mans busquen les meves, les acaronen i les acaban abarcant.
Ai!!! que meravellós sentir tot això i sentir-ho amb tota la pau de que ja dona la maduresa.
Ara, avui, sé moltes més coses que ahir al matí. Tinc una mica més de saviesa que ahir al matí. Però la meva saviesa no té a veure unicament amb museus. Crec que en aquesta ocasió té molt més a veure amb una manera de mirar que mai m'havia fet sentir com ara em trobo:abraçada, abarcada, petonejada....estimada
I tot això per una mirada que pot durar una eternitat o una dècima de segón, però que ja és meva, tota meva.
Ben cordialment
Tere

Ho podeu creure o no, però jo noto eixa oloreta de la renovació de la vida, dels ulls nous que brollen als arbes i a les plantes, a les flors dels atmetllers...
Ho podeu creure o no, però eixa olor està associada a la vida renovada, a les noves il·lusions que estan per aplegar, a les noves oportunitats.
Els dies s'allarguen i la llum te un altre color. L'ambient sembla renovar-se i no tardaràn massa en tornar les oranetes a escridassar la cel a poqueta nit i a primera hora del matí.
Ja s'escolten pel matí, mentre clareja, els crits dels pardals que comencen a volar i a buscar el seu menjar.
I, us puc assegurar que es un luxe poder dedicar uns segons, mentre esmorcem, a escoltar i mirar eixos primers moments del día.
A pensar en les sorpreses que este nou día ens pot deparar i a pensar en les persones que ens importen i enviar bons penssamnets per a totes elles.
Son pocs minuts, però carreguen le piles per a tot el día.
Després venen les obligacions laborals, les llargues hores d'atenció a altres persones, le trucades de persones estimades, la necessitat d'escriue o de contar vivències...
I al final de la vesprada, a la sortida de la feina, de nou, eixe olor especial que ens diu que la vida va més enllà de la feina i que les hores que queden del dia son nostres. Una delicia...
Des d'ací convido a la gent a que busque eixe moment del dia on la llum, els olors, i els sorolls ens recorden que la vida es renova cada primaver, i enguany, ja la tenim ací.
Ben cordialment.
Tere