A la lluna de València

La setmana esta resultant rica en bones noticies. No sempre es així, però de vegades passa.
I resulta ben dolç rebre una bona nova i de seguida pensar que ho tens que compartir amb la gent que estimes.
A mí em passa que pense que a alguna persona estimada li pot alegrar el dia pensar que les coses bones que, en este cas, m'estan passant. I tot seguit agafe el telèfon i marque eixos números.
Son les meues germanes, i alguna persona més. Ben poques, però molt especials.
La reacció és sempre d'alegria i de goig per les dues parts, i es nota.
La sensació que em queda sempre és molt dolça perquè sembla que en eixos moments la bona nova, siga la que siga, es multiplica i torne a sentir l'emoció de rebre-la.
I també, i com no pot ser d'una altra manera, torne a sentir la emoció de sentir-me ben estimada per eixes poques persones tan especials a la meua vida.
No puc negar que soc afortunada per tenir-les a la meua vida. I per molt anys!!!
Tere