A la lluna de València

La shiva, la meua gossa, no es troba del tot bé. No sé que li passa i em té preocupada.
Va una miqueta coixa de davant i no em deixa tocar-li la pota dreta.
És molt nerviosa i ho passa fatal quan hi han focs d'artifici però ara, hi han moments en que es fica a lladrar sense motius. I és com si plorara.
Ella no sé si plora però a mi aconssegueix fer-me plorar quan la veig aixina i no entenc que li passa.
Té deu anys i de tant en tant tremola i em mira. Cada mati ve a saludar-me i em llepa les cames mentre em rente les mans i la cara esperant que la traga al carrer.
Continua sense permetre que ningú em faça un petò al seu davant i sobretot a casa. La meua familia i els meus amics ho saben i, encara que de vegades és molt pesada, l'accepten com al que és:la meua companya de pis.
I ara no es troba bé. Em desperta la tendresa cada vegada que la mire i me la trobe mirant-me. Mai li tornare tot el que ella m'ha donat a mi.
Esperem que siga el que siga dins d'uns dies estiga curada i torne a ser la de sempre.
Tere