A la lluna de València

No ho puc evitar. Ni ho vull evitar tampoc. Quan hi ha un dia plé de llum em venen al cap milers de records.
Records de dies gloriosos plens d'alegria i goig. Plens de paraules i sorollosos. Dies a clase on ningú podia estar-se quiet perquè la lluminositat del dia ens cridava a eixir al carrer i escridassar encara que foren bovades.
La llum d'un dia que comença, rosada, plena d'oportunitats, plena de projectes i, fins i tot de possibilitats d'esser millor persona. De començar una nova vida. És, com si tot estiguera per començar, tot per escriure.
De vegades, quan veig eixos dies meravellosos i plens de llum, encara que tinga poc temps, m'agrada compartir-los amb algú que sé que m'enten.
I, si es barreja un dia amb eixa llum i una veu modulada que et parle francament i mirant als ulls per a dir-te un senzill Bon dia!!!, potser no calga cap cosa més per tenir, senzillament un molt bon dia.
Jo sé que tú m'entens.
Que tingues molts dies meravellosos.
Tere