Que bé s'està quan s'està bé!!!
Sí, encara que semble un joc de paraules, és una realitat. És una sensació plaentera poder adonar-se'n que no necessites res que no tingues a la mà per sentir-te del tot bé. Que et sents estimada per la gent que realment importa. Que al llarg dels anys i d'alguns patiments, estàs per fi, aprenent a treure de la teua vida la gent que no t'estima o no demostra gens d'afecte i respecte per la relació que hem mantingut,i a més no et sent malament quan per fi agafes la granera i les treus de la teua vida.
Que ja comences a confiar en tu mateixa en alguns aspectes que abans et semblaven impensables.
Que et mires a l'espill cada matí i et trobes una bona persona i això irradia benestar al que t'envolten cada dia.
Però el més bonic de tot, almenys per a mi, és saber que ho puc compatir. Que tot este embroll algú, tu, l'entens.
Això per si mateix ja és motiu de continuar estant molt bé i, com també dius tu, curada, quasi del tot.
Gràcies.
Ben cordialment.
Tere
La Tafanera
Remoume
del.icio.us
Hola Tere! per casualitat he vist un inici del teu post a la pàgina principal del nireblog, i com m'ha cridat l'atenció el títol, l'he llegit. Sols dir-te que m'ha semblat encertadíssim, sincer i directe, i que tens raó, que s'està molt bé quan s'està bé. Salutacions!
Una lectora, per casualitat!
...i davant teu s'obri un espai d'immensa pau i tranquil·litat... ;)
Moltes gràcies per les vostres paraules. Sempre és agradable saber que, a banda de llegir-te, hi ha gent que pensa com tu.
B7s
Reina jo no el deixe cap de comentari, jo agafo el telefono i el truque ja
pera que m’expliques que vol dir això de que bé s’està quant se esta bé