A la lluna de València

Si, això sembla i, encara que siga de moment i ja passat el quaranta de maig, ens ha donat un respir.
I això permet també mirar-ho tot amb la llum que dona el sol després d'uns dies,(molts, almenys per a mi) de pluja.
Soc mediterrània i necessite el sol. Em dona força i energia per a plantar-li cara a la vida i als problemes que cada dia se'ns plantegen pel simple fet de viure.
Ara, ja amb el sol fora i amb l'ànim una mica més seré, t'he de donar la raó. I per això estic actualitzant este blog.
Hi han motius per al goig, encara que la precaució estiga present en alguns aspectes. Com deien a la peli "bailando con lobos" ..."todo no se puede preveer..."i de tant en tant passen coses que no estaven al guió inicial i et desbanquen, i et desequilibren, però com tú molt bé dius... es qüestió de temps.
La tristesa la tornem a re-col·locar poc a poc i torna a la seua calma serena.
Però no ens enganyem, senzillament la aconseguim arraconar de nou per continuar visquen amb un somriure ple a la mirada, per poder gaudir de la presència de les persones estimades i no acabar fent-li mal a ningú amb una actitud poc generosa per la meua part.
Tu em coneixes bé, i saps com soc i com visc. Saps que intento cada dia mirar endavant i ser positiva, però de tant en tant em derrumbo i t'he de demanar ajuda. Ja saps, des de sempre, que em dones molta pau i molta serenitat.
Ara esperem que, com la pluja, la tristesa haja passat, l'haja pogut guardar de nou a la seua caixa de Pandora i ens disposem a gaudir del nou temps que s'obre amb sol i tendresa.
Tu saps (i ho saps bé), que continuaràs essent el meu còmplice, bé, en realitat i com també saps perfectament el nivell d'intimitat emocional és ben important i espere que ho continue essent per molts anys, com diuen els catalans ;-)
Tot i això el sol llueix esplendorosament a tots els nivells i la vida continua essent ben xula, encara que de tant en tant la meua amiga, la tristesa, aparega i m'ensenye la seua mirada més lletja.
Hui almenys, està al seu calaix i això és molt.
Ben cordialment amb la llum del sol de fons...
Tere