A la lluna de València

De la mateixa manera que la vella amiga la tristesa entra sense avisar i és queda un temps gelant el cor i l’ànima, també hi han altres tipus d’inundacions menys glaçadores.
Son les que et fan sentir bé i estimada. Les que al matí, quan obris els ulls i et disposes a encetar un nou dia et permeten un somriure, tot i que encara no has perdonat al maleït despertador per haver-te tret dels dolços braços de Morfeo.
Son les que en meitat d’un matí silenciós a la feina t’empenten a agafar el mòbil i ficar un missatge o, senzillament, somriure de nou, davant el record d’un altre somriure o d’unes paraules escoltades fa uns dies i que donen bon rotllo.
O les que cada setmana, quan s’apropa el dijous et fan pensar si este dijous hi haurà cerveseta amb els amics o no, però en qualsevol cas les rialles son segures, encara que tarden una setmana més.
També és podria anomenar sentir-se inundada quan escoltes el teu nom als llavis de la persona estimada i en un tò melós et diu, fluixet, que t’estima.
O la d’aquella trucada que esperes cada pocs dies i quan no hi és, la trobes a faltar.
Totes eixes emocions i moltes altres, permeten que, tot i tenir encara fred al cor, l’escalforeta s'estiga fent un cau important i, per tant treien poc a poc a la tristesa.
Son emocions sentides intensament, que tenen forma de riuada de tendresa que, com deia abans inunden tot el que toquen i, almenys a mi sempre em remouen l’ànima i em recorden que soc una dona tremendament afortunada per ser estimada per aquelles persones a les que admiro i estimo.
Si, es cert, soc una dona molt afortunada perquè soc una dona estimada i, fins i tot jo diria que una mica mimada pels afectes d’eixa gent que està i que son sempre a la meua vida.
Hui em sento bé. Hi ha un sol preciós. Tinc pau. Estàs tu. Esteu vosaltres, totes i tots vosaltres que feu de matalassos quan la tristesa aplega i sou capaços de treure’m eixe somriure que hi ha dies que és nega a eixir.
Hui sento eixa inundació de tendresa i d’agraïment per sentir-me estimada i per això crec just compartir-ho amb qui s’ho mereix: Tu, vosaltres. Gràcies per tot.
Ben cordialment.
Tere